Castell d'Alaró

 Han passat pocs dies i estic de nou a Mallorca, aquesta vegada amb Susana per a aprofitar el pont de la constitució. Són pocs dies i moltes ganes de fer activitats sobretot en btt, des que me l'he comprat, encara no m'he pujat en ella. El primer dia vam fer una ruta per la Tramontana, massa dura per a un novell i açò    

que era senzilla, de principiants segons Natxo. El divendres descansem al matí, aprofitem i fem turisme i a la vesprada a preparar traste rio, que tocava excursió nocturna fins al castell d'Alaró, en el seu cim hi ha tot un complex de refugi alberg ermita en un entorn espectacular i unes vistes encara mes espectaculars. L'endemà en despertar-nos desdejunar i dirigir-nos cap a les escoles d'escalada, el sector que decidim anar va ser sa porta. El dia era molt fred i les vies tènia un grau molt apretad unit a la roca gelada que ens impedia entrar en calor i quant vam entrar era l'hora d'anar a dinar. Solament ens va donar temps de provar tres vies, sobrassada 5+, surf de neu 6ª+, fido dido 6b. El diumenge desdejunem coca de creïlla amb xocolata calenta, vam fer un volta al mercat de productes tradicionals i ens dirigim a l'aeroport se'ns acabava el pont.

Es Capdella

 Una altra vegada a Mallorca, vaig anar a tirar-li una mà al meu germà. Aquesta vegada la instància en l'illa serà mes llarga de l'habitual d'uns onze dies. Al costat de Natxo, tinc la suficient motivació per a començar a entrenar novament ja que la inactivitat estava durant massa. En anar a treballar, tampoc tenim massa temps, però fem buit per a eixir a trotar un parell de vegades i al rocòdrom unes quantes mes. Arriba el cap de setmana i vam anar a visitar una zona d'escalada que jo no coneixia el port de Valldemossa, mes en concret al sector circ. Com el seu nom indica és un petit circ calcari, el sector compta amb unes deu vies. Comencem a calfar amb un Kirsten II 6a, per a després passar-nos ala via del costat Kirsten 6a+, en aquesta ultima vam estar provant-la un parell de vegades fins que vam poder encadenar-la. Va ser massa per al primer dia, teníem els braços cargadísims, així que ens vam anar a menjar amb uns amics. L'endemà i amb les piles carregades, ens vam anar a escalar a la molt visitada i bonica zona d'escalada de Puig de Garrafa a Andratx. Com sempre eixim tard per a tornar pronte, fins i tot així ho aprofitem mes que el dia anterior, Macaco 6a, Puta guiri 6a+, Vampiressa 6b i Vampir 6b+ aquesta ultima sense encadenar-la. Al dissabte següent vam ser a visitar una altra petita zona d'escalada que jo tampoc coneixia és Capdella, aquesta zona d'escalada ens ofereix unes quantes vies de grau baix que per a nosaltres resulta el grau normal que estem escalant, Sense jo 5, Torra cañons 5+, Poper gai 6a+. Torne aqueixa mateixa tarde nit en un vol de Rayanair en el qual no hi ha ni quinze persones alguna cosa estrany en aqueixes companyies barates.

Perú 2012

 Després de l'última activitat realitzada, m'esperava un mes de moltíssim treball per a enllaçar-ho amb un viatge al Perú per a visitar algunes de les moltes meravelles del país andí per excel·lència. Aquesta vegada el viatge era turístic, volíem conèixer els seus variat paisatges de contrastos extrems. Des de la caòtica Llima a l'encantadora Arequipa, passant per les illes de Paracas i Palominos en aquesta última pegant-nos algun bany amb els seus habitants, els llops marins i algun que un altre pingüí. Per deserts, de dunes meravelloses al costat de platges de colors intensos. Selves d'una frondositat exagerada (parc nacional del Manu), veient la seua fauna en estat lliure i salvatge. El fantàstic Cusco, al costat de la vall sagrada i tots els seus fantàstics poblats i ruïnes inques en un entorn de somni, i que dir-vos de la joia de la corona, no tan sol per les ruïnes sinó també per l'entorn, l'espectacular Machu Pichu. També visitem el canó del Colca, el llac Titikaka, les línies de Nasca, Puno, Ica... Bé divuit dies d'emocions, sabors, olors, sensacions que tardarem a oblidar i mes d'una nit ens fa tornar a somiar amb aqueix fantàstic país i d'una molt bona amiga i espectacular amfitriona que ens va acompanyar tot el viatge, Karina et volem.

Mortitx

Barranc de Bercolón

 Situat en la població de Tuejar (València), aquest barranc desemboca en el riu Turia. Es tracta d'un barranc molt propi de la zona llevantina, amb impressionants rapeles. El barranc, té dues part marcades, separades per un camí, el qual fem servir en l'aproximació. Després d'hora i mitja de constan pujada, arribem als plans, i hi ha buscarem la llera del barranc i riu a baix no tardarem molt a trobar els primers rapels. La part superior del barranc és bastant oberta, exceptuant una petita gola amb dues gorgs que ens porten al ràpel més alt (28m). Una vegada realitzada aquesta part, tenim un tram horitzontal sense interès esportiu, que connecta amb la part inferior del barranc. La part inferior del barranc és mes aquàtica, amagant un tresor de la naturalesa, un pont de roca natural sota el qual trobem una gorg a la qual rappelem des d'una cascada. La cascada està formada per tobas calcàries de gran bellesa que formen a baix una petita cavitat amb forma de campana. Acabant el descens en un tobogan de vuit metres. A nivell d'equipament, trobem des d'ancoratges naturals (pins) a equipament esportiu en bon estat.

Via Ferrata Esperó de la Virgen

 Cap de setmana d'aventura en Rodellar per a celebrar l'aniversari d'una bona amiga Maricarmen, eixim de Castelló a les dues del migdia després d'arreplegar a Susana que eixia de treballar. Direcció a la Serra de Guarra. La via ferrata del Esperó de la Verge està situada en un lloc privilegiat, Rodellar, paradís d'escaladors i barranquistes. La via permet gaudir d'unes vistes de les escarpades parets de la Serra, en un itinerari sense molta dificultat. Durant l'aproximació, pel Mascúm, el camí es fon amb el riu. La via comença amb una ràpida pujada, molt bé equipada, que va dificultant-se al ritme que comença a decantarse  cap a l'esquerra. Passat aquesta primera part, la via continua amb cadenes i la seua següent ascensió vertical transcorre per un esperó. El resultat és una impressionant pujada que ens deixa sobre el buit en una ascensió d'uns 8 metres. Aquesta pujada, sense majors dificultats que la sensació d'altura, acaba en un petit plà on es pot descansar. És el millor moment per a gaudir de les vistes. Només queda un últim tram, que sense dificultats ens porta fins al cim on es troba l'ermita de la Verge del Castillo, bastant descurada i sense majors atractius que les fantàstiques vistes del Mascúm. El retorn va ser a contra rellotge, se'ns tirava la nit damunt i no trobàvem l'abrupta sendera que ens portaria a Rodellar. Ja en el poble i després d'abrigar-nos, entrepà, cerveses i a dormir, doncs demà tocava realitzar un barranc.

Bco. Oscuros de Balcés

 Recorregut clàssic, aquàtic, bastant espectacular i relativament curt, que reuneix bon nombres d'al·licients. Caos, estrets, foscos trajecte quasi subterrani, algun rápel, tot ben condensat, dosat i ordenat. Únic problema, el volum de gent. La sendera d'aproximació és molt evident i no té cap pèrdua, encara que totes les resellas consultades, donaven una aproximació de 45 minuts a una hora, a nosaltres ens va costar més d'hora i mitja. Una vegada en el riu Isuala, seguim aigües a baix fins a trobar l'estretament. El descens esportiu comença en un gegantesc caos, que exigeix l'ús de la corda i obliga a cercar l'eixida entre les pedres. La gola es tanca es converteix en un llarg passadís aquàtic amb un mínim de ressalts. El passadís és molt estret bastant llarg i fosc, ens porta a una cascada de pocs metres, se supera rapelanlo. El barranc es torna a obrir i de nou el sol fa acte de presència. Alguns passos entre blocs, algun salt i arribem al final després d'un estret.