martes, 24 de abril de 2012

Cresta de Santa Agueda





El dissabte passat 21 d'Abril vam realitzar la molt visitada "Agulles de Santa Agueda", unes precioses formacions rocoses de rodè que pertanyen al parc
natural del Desert de les Palmes en Benicàssim.
                                                             Es tracta d'una ruta no apta per a gent amb vertigen ja que discorre en tot moment per una preciosa cresta que tradicionalment es realitza sense corda, encara que si algú és novatillo millor assegurar-ho en els 2 o3 passos complicats. En resum, és una magnífica ruta aèria on es succeeixen sense parar, petites grimpades i desgrimpades a cadascuna millor.
El recorregut que realitzàrem va ser per l´espoló sud, fins al cim central, i de la cimera central seguim tota la cresta en direcció nord. El descens és molt senzill, nosaltres vam fer una baixada alternativa: una vegada vàrem arribar a la carretera del desert, prenem l'agulla Salando per a desgrimparla i aquesta ens deixa en el mateix motocrós de Benicàssim, punt final e inici de l'activitat.




lunes, 23 de abril de 2012

Mallorca 13-3-2012


Aprofitant les vacances Magdaleneres, vaig viatjar a Mallorca per a visitar a Natxo, Tània i a la meva nebodeta Júlia. Aquesta vegada vaig anar amb la idea de reposar i descansar, ja que els compromissos laborals d'ells, m'impediria d'escalar tots els dies. Així i tot vam poder escalar dos dies. Les escoles triades eren les més pròximes a Palma.  ElPuig de Garrafa, situada prop del poble d'Andrax, on la roca és  calcària de bona qualitat, amb grau que va des de vº al 8, en els desplomes abunden els forats i alguna xorrera, mentre en les plaques són mes comunes les regletes i gotes d'aigua. Després d'encadenar varis 6a+, en el sector on escalàvem no hi havia cap 6b, decidim provar un 6c desplomat. Per molt que vàrem barallar amb la via, no vam poder encadenar-la. L'altra zona d'escalada que vàrem visitar estava a Calvià, en un petit barranc orientat al sud, encaixat en un tàlveg. És una de les zones més clàssiques per a practicar l'escalada en placa, totes les vies són de gotes d'aigua, tombades i d'una calcària excel·lent. Només vam estar mig dia, ja que la calor apretava de valent, així que ens vàrem anar després de encadenar uns quants 6a+.








domingo, 15 de abril de 2012

Pasqua 2012

 El pont de Pasqua vàrem viatjar al nord de Guadalajara, a visitar a uns amics de Sigüenza. La nostra intenció era anar, els dies següents, a escalar a Patones. El succeït va ser tot el contrari, Patones queda massa lluny per a anar i tornar tots els dies.

El divendres arribem a Sigüenza i ens rep el temps amb fred i aigua. Visitem la ciutat com podem, sense parar de ploure i nevar. Ja a la vesprada, ens desplacem al poble medieval d'Atienza, on teníem la casa rural.

El dissabte es fa de dia nevant, així que canviem de plans, ens traslladem a visitar l'arquitectura negra, pobles de muntanya que tenen de característic la seua construcció de pedra de pissarra. El poble més emblemàtic és Valverde de los Arroyos, on aprofitem per a realitzar una excursió a les Chorreras de Despeñalagua, caiguda d'aigua en la falda del Pic Ocejón. El diumenge clareja amb bon temps i ens decidim anar a escalar a Viana de Jadraque, un canó que bordeja la serra de la  Muela. La majoria de les vies oscil·len entre 15 i 20 metres, la roca és  calcària de diferents qualitats, en la qual abunden les regletes i els roms. La localització dels sectors és molt senzilla. Un camí va recorrent la base de les parets escalables, que es troben als dos costats del barranc.

  Per aqueix motiu podem cercar sol o ombra segons l'època i temperatures de l'any. Vam estar escalant tot el dia i ens vam anar molt contents, en encadenar tres 6b a vista i provar un 6b+ que ens va eixir bastant bé.
 Dilluns al matí visitàrem el poble d'Atienza, ja que després de tres dies encara no ho havíem vist. El poble és xicotet però preciós. Després de prendre unes canyes en la plaça i gaudir del sol en la terrassa, ens vam anar a acomiadar-nos dels nostres amics de Sigüenza, els quals ens van convidar a menjar en la seua casa. Sent les sis de la vesprada i amb una miqueta de pena, només ens quedava les tres hores de cotxe, retornàrem a Castelló.