jueves, 21 de junio de 2012

Btt per Menorca


Fa poc vaig anar un cap de setmana a Menorca a veure  un colega, en Xavi,  i aprofitar per a donar una volta per el famós camí de cavalls, un sender que dóna tota la volta a l´illa bordejant la costa.
Vaig arribar el divendres per la vesprada amb el vaixell d´Iscomar, després, una volteta turística per Ciutadella i a triar la ruta per al dissabte.

 










La ruta triada estava  a l´altra punta de l´illa, concretament  a S´Alfufera,  molt a prop de Maó. Sortírem del  poble d’Es Grau en direcció al Cap Favàritx i d’aquest  cap a Addaia. Una vegada aquí deixàrem el camí de cavalls per a començar la tornada cap al lloc de partida.


 
El diumenge ens vam alçar amb un poc de resaca i a més, sortia el meu vaixell cap a Mallorca; aleshores  la ruta no podia ser ni molt eixigent ni llarga. Decidírem sortir des de la mateixa Ciutadella en direcció cap a Platjes de Son Saura i d´aquí agafaríem el camí de cavalls fins a la Cala Macarella. Després  tornaríem d´aquesta cap al principi, passant per Torralber i Sant Joan de Missa.
I ja no donava temps per a més, això sí, …… queda per al futur, fer tota la volta!


Monte Rosa, del 2 al 10 de juny


El dissabte 1 de juny a les 4 de la matinada ens sonava el despertador per a encaminar els nostres passos cap a la Vall d´Aosta, als Alps italians.
Després de 15 hores de cotxe i unes quantes rialles,  a la fi arribem al poble de Gressoney-La-Trinité, be, un poc més amunt, a Staffa,l d’on havíem d´agafar un funicular, …ja només quedava trobar un lloc per a sopar i bibaquejar.


L´ endemà  verifiquem que encara no ha començat la temporada, el funicular encara no està en marxa i ens queda per davant una jornada llarga fins al refugi de Mantova a 3455m.
Després dels 1612m de desnivell  del dia anterior,  el dilluns el prenérem per a descansar i arribar fins al refugi Gnifetti, que només el separava  155m de desnivell.


Un altre vegada a matinar, eren les 4 i sortíem del refugi. Després d´una estona , enfilavem cap al cim de la Piramide Vincent de 4215m. El fort vent ens va impedir arribar fins a la Punta  Giordani, però res  ens impediria arribar fins el Ludwarzhorn , de 4342m, i d’aquest  al Balmerhorn (4167 m) a on  vàrem passar la nit en el  refugi  vivac que hi ha al cim.



 













 Ja era dimecres i el mal temps ens impedia fer gran cosa. Després de 4 hores,  trobem el refugi Margherita en la Punta Gnifetti , a 4554 m,  ja que el fort vent i la boira ens impedien veure més d´un metre de distancia. Això també ens va fer  tindre que passar la nit al refugi. A l’endemà,  la cosa no millorava i a les 10 del matí, partíem cap  al refugi  Mantova, un poc per les ganes i un poc  perquè s’havia aclarit. En aquest  passàrem un altra nit i enfilàrem la baixada cap al poble, pensant que ja ho teníem tot fet, …però una forta boira ens va fer esmerar-nos de valent per a orientar-nos i trobar el camí cap a Staffal.

Juan, Natxo i Xeno en el Mantova en la baixada

Arribava el final del viatge , però encara ens quedaven forçes per a aprofitar mig dissabte per a fer la ferrata Jose Angster. Després  de dinar , algunes compres i rumb a casa.

Pepe, Xeno i Natxo gaudin de unes bones vistes al final de la ferreta


martes, 12 de junio de 2012

Excursió


Seguint la rutina que últimament estic realitzant d'excursions, i servint-me de preparació per a l'eixida anual als Alps, els passats dies 15 i 17 de Maig realitze dues rutes molt boniques. La primera de les dues excursions, va anar en la població de les Fonts d'Ayòder. La ruta va ser circular acabant en la mateixa població, el recorregut aproximat d'uns 15Km, passant pel pou negre, en el poble de Torralba, Ventar el punt més alt i entre molts llocs més.





La segona excursió va ser en l'incomparable marc de la fageda del Retaule als Ports. La ruta com l'anterior va ser circular, però molt més dura i exigent, la distància d'uns 12Km aproximadament. Eixim de l'àrea recreativa la Fou, per a enllaçar de seguida amb el PR 85 barranc Raco del Tabac, pujada forta, fins aplegar al Plans de Valldebous, el Teixet ( teix monumental ). Un cop vorejada la roca de Cotinell i creuar a l'altre tàlveg del barranc, des d'un petita cabanya refugi en mal estat (mas de Pataques), contemplem les fantàstiques agulles i murs de Cotinell. Seguim i arribem a la pista forestal que ens porta per tota la fageda, fins a trobar-nos amb el fantàstic i espectacular Faig Pare. Seguint l'estreta senda que naix darrere de la font del Retaule, ens sorpren el Pi Gros. Tornem a eixir a la pista principal, i més tard enllacem una fortíssima senda descendent, que va a morir al barranc de Rivets, i al seu torn al barranc de la Fou. Del barranc la Fou eixim a la pista principal una altra vegada, que en poc temps ens portarà a l'àrea recreativa, de l'inici de l'excursió.








Integral Sierra Nevada



  El passat 7 de maig ens vam anar Juanjo, Carlos, Luis i jo a terres granadines a realitzar la integral de Serra Nevada. Ens vam acostar amb cotxe fins al refugi del Postero Alto 1880m ,punt d'inici de la travessia. Primera jornada, ascensió al Picón de Jerez (3088m) i sense perdre altura, coronem cinc cims de més de 3000m fins a arribar al Puntal de Vacares 3143m, on vam descendir  fins a aconseguir les llagunes de les Calderetas per a muntar la tenda i passar el nostre primer vivac. 







La segona jornada prometia ser més suau, però tot el contrari, l'estat de la neu ens obligue a retrocedir i perdre desnivell per a aconseguir el cim del Alcazaba (3364m); i més tard ens passe el mateix per a ascendir al Mulhacen (3479m), sent impossible enllaçar-ho per la seua cresta. Una vegada descendit per la seua ascensió normal, ens dirigim cap a un xicotet vivac que es trobe en una corba tancada en la pista que va al Veleta, rebutjant quedar-nos en el conegut refugi de la Caldera (també és un vivac).











 Tercera jornada. Pugem al Cerro de los Machos 3327m, després i pel refugi de Carihuela, al cim del Veleta (3396m), punt on decidim retirar-nos. Els motius: el cansament acumulat i les males condicions de la neu. Va ser una llàstima, ja que, per una jornada i mitja que ens quedava, no vàrem acabar la travessia en el poble de Nigülas, on havíem deixat el nostre vehicle. 
Van ser tres dies de moltíssim esforç, sofriment i hores, però el més important...de molt bons moments.