Barranc de Bercolón

 Situat en la població de Tuejar (València), aquest barranc desemboca en el riu Turia. Es tracta d'un barranc molt propi de la zona llevantina, amb impressionants rapeles. El barranc, té dues part marcades, separades per un camí, el qual fem servir en l'aproximació. Després d'hora i mitja de constan pujada, arribem als plans, i hi ha buscarem la llera del barranc i riu a baix no tardarem molt a trobar els primers rapels. La part superior del barranc és bastant oberta, exceptuant una petita gola amb dues gorgs que ens porten al ràpel més alt (28m). Una vegada realitzada aquesta part, tenim un tram horitzontal sense interès esportiu, que connecta amb la part inferior del barranc. La part inferior del barranc és mes aquàtica, amagant un tresor de la naturalesa, un pont de roca natural sota el qual trobem una gorg a la qual rappelem des d'una cascada. La cascada està formada per tobas calcàries de gran bellesa que formen a baix una petita cavitat amb forma de campana. Acabant el descens en un tobogan de vuit metres. A nivell d'equipament, trobem des d'ancoratges naturals (pins) a equipament esportiu en bon estat.

Via Ferrata Esperó de la Virgen

 Cap de setmana d'aventura en Rodellar per a celebrar l'aniversari d'una bona amiga Maricarmen, eixim de Castelló a les dues del migdia després d'arreplegar a Susana que eixia de treballar. Direcció a la Serra de Guarra. La via ferrata del Esperó de la Verge està situada en un lloc privilegiat, Rodellar, paradís d'escaladors i barranquistes. La via permet gaudir d'unes vistes de les escarpades parets de la Serra, en un itinerari sense molta dificultat. Durant l'aproximació, pel Mascúm, el camí es fon amb el riu. La via comença amb una ràpida pujada, molt bé equipada, que va dificultant-se al ritme que comença a decantarse  cap a l'esquerra. Passat aquesta primera part, la via continua amb cadenes i la seua següent ascensió vertical transcorre per un esperó. El resultat és una impressionant pujada que ens deixa sobre el buit en una ascensió d'uns 8 metres. Aquesta pujada, sense majors dificultats que la sensació d'altura, acaba en un petit plà on es pot descansar. És el millor moment per a gaudir de les vistes. Només queda un últim tram, que sense dificultats ens porta fins al cim on es troba l'ermita de la Verge del Castillo, bastant descurada i sense majors atractius que les fantàstiques vistes del Mascúm. El retorn va ser a contra rellotge, se'ns tirava la nit damunt i no trobàvem l'abrupta sendera que ens portaria a Rodellar. Ja en el poble i després d'abrigar-nos, entrepà, cerveses i a dormir, doncs demà tocava realitzar un barranc.

Bco. Oscuros de Balcés

 Recorregut clàssic, aquàtic, bastant espectacular i relativament curt, que reuneix bon nombres d'al·licients. Caos, estrets, foscos trajecte quasi subterrani, algun rápel, tot ben condensat, dosat i ordenat. Únic problema, el volum de gent. La sendera d'aproximació és molt evident i no té cap pèrdua, encara que totes les resellas consultades, donaven una aproximació de 45 minuts a una hora, a nosaltres ens va costar més d'hora i mitja. Una vegada en el riu Isuala, seguim aigües a baix fins a trobar l'estretament. El descens esportiu comença en un gegantesc caos, que exigeix l'ús de la corda i obliga a cercar l'eixida entre les pedres. La gola es tanca es converteix en un llarg passadís aquàtic amb un mínim de ressalts. El passadís és molt estret bastant llarg i fosc, ens porta a una cascada de pocs metres, se supera rapelanlo. El barranc es torna a obrir i de nou el sol fa acte de presència. Alguns passos entre blocs, algun salt i arribem al final després d'un estret.

Escalada en Murs

 Tercera vegada que visite l'escola de Murs, una altra vegada mes amb el meu germà, vam anar el passat 2 d'Agost, abans  d'anar-nos de vacances a Galícia i allunyar-nos de la sufocant calor del mediterrani. El dia anterior vam estar una estona a la vesprada escalant en Cucala, sense poder fer massa coses, sent un sector d'ombra idoni per a escalar a l'estiu, la calor i la humitat era tan sufucant que et llevava les ganes d'escalar. Decidim llavors que l'endemà pujaríem a Murs. Ombra al matí i una mica més fresquet per la ubicació de la paret. Però com sempre ens emboliquem prenent unes cerveses i l'endemà de matinar, doncs no. Deu i mitjana del matí arribem, i decidim d'escalar en el sector 3, per a anar coneixent més sectors de l'escola. La primera via escollida va ser Recortador 6ª després li van seguir Pel carrer d'Alcalá 6ª, Tombaxossals 6b i per a acabar ja que havíem quedat per a menjar L'any indigne 6b+. Com sempre que visite aquesta escola em vaig molt content. Aquesta vegada no podia ser menys, en encadenar totes les vies a vista exceptuant el 6b+, doncs en l'última xapa reunió vaig caure, en el segon pegue no vaig tenir cap problema per arribar a la reunio.