El dissabte 1 de juny a les 4 de
la matinada ens sonava el despertador per a encaminar els nostres passos cap a
la Vall d´Aosta, als Alps italians.
Després de 15 hores de cotxe i
unes quantes rialles, a la fi arribem al
poble de Gressoney-La-Trinité, be, un poc més amunt, a Staffa,l d’on havíem
d´agafar un funicular, …ja només quedava trobar un lloc per a sopar i
bibaquejar.
L´ endemà verifiquem que encara no ha començat la
temporada, el funicular encara no està en marxa i ens queda per davant una
jornada llarga fins al refugi de Mantova a 3455m.
Després dels 1612m de desnivell del dia anterior, el dilluns el prenérem per a descansar i
arribar fins al refugi Gnifetti, que només el separava 155m de desnivell.
Un altre vegada a matinar, eren
les 4 i sortíem del refugi. Després d´una estona , enfilavem cap al cim de la
Piramide Vincent de 4215m. El fort vent ens va impedir arribar fins a la
Punta Giordani, però res ens impediria arribar fins el Ludwarzhorn ,
de 4342m, i d’aquest al Balmerhorn (4167
m) a on vàrem passar la nit en el refugi
vivac que hi ha al cim.
Ja era dimecres i el mal temps
ens impedia fer gran cosa. Després de 4 hores,
trobem el refugi Margherita en la Punta Gnifetti , a 4554 m, ja que el fort vent i la boira ens impedien veure
més d´un metre de distancia. Això també ens va fer tindre que passar la nit al refugi. A
l’endemà, la cosa no millorava i a les
10 del matí, partíem cap al refugi Mantova, un poc per les ganes i un poc perquè s’havia aclarit. En aquest passàrem un altra nit i enfilàrem la baixada
cap al poble, pensant que ja ho teníem tot fet, …però una forta boira ens va
fer esmerar-nos de valent per a orientar-nos i trobar el camí cap a Staffal.
Juan, Natxo i Xeno en el Mantova en la baixada |
Arribava el final del viatge ,
però encara ens quedaven forçes per a aprofitar mig dissabte per a fer la
ferrata Jose Angster. Després de dinar ,
algunes compres i rumb a casa.
Pepe, Xeno i Natxo gaudin de unes bones vistes al final de la ferreta |
No hay comentarios:
Publicar un comentario