El divendres arribem a Sigüenza i ens rep el temps amb fred i aigua. Visitem la ciutat com podem, sense parar de ploure i nevar. Ja a la vesprada, ens desplacem al poble medieval d'Atienza, on teníem la casa rural.
El dissabte es fa de dia nevant, així que canviem de plans, ens traslladem a visitar l'arquitectura negra, pobles de muntanya que tenen de característic la seua construcció de pedra de pissarra. El poble més emblemàtic és Valverde de los Arroyos, on aprofitem per a realitzar una excursió a les Chorreras de Despeñalagua, caiguda d'aigua en la falda del Pic Ocejón. El diumenge clareja amb bon temps i ens decidim anar a escalar a Viana de Jadraque, un canó que bordeja la serra de la Muela. La majoria de les vies oscil·len entre 15 i 20 metres, la roca és calcària de diferents qualitats, en la qual abunden les regletes i els roms. La localització dels sectors és molt senzilla. Un camí va recorrent la base de les parets escalables, que es troben als dos costats del barranc.
Per aqueix motiu podem cercar sol o ombra segons l'època i temperatures de l'any. Vam estar escalant tot el dia i ens vam anar molt contents, en encadenar tres 6b a vista i provar un 6b+ que ens va eixir bastant bé.
Dilluns al matí visitàrem el poble d'Atienza, ja que després de tres dies encara no ho havíem vist. El poble és xicotet però preciós. Després de prendre unes canyes en la plaça i gaudir del sol en la terrassa, ens vam anar a acomiadar-nos dels nostres amics de Sigüenza, els quals ens van convidar a menjar en la seua casa. Sent les sis de la vesprada i amb una miqueta de pena, només ens quedava les tres hores de cotxe, retornàrem a Castelló.
No hay comentarios:
Publicar un comentario