Nadal 2012

 En aquestes vacances nadalenques, a part de passar els dies corresponents amb la família, fartada tras fartada. La nit de cap d'any la passem a Vistabella en companyia d'alguns amics. Ens dediquem fer alguna excursió i escalar una mica, en un petit sector darrere de la font del poble (el Pinet). Seria el preludi dels dies esdevenidors, ja que la nostra intenció seria seguir escalant a la província de Castelló.

                                                                                La nostra primera escola: Cucala, recent i molt a prop del poble de Borriol. Es tracta d'una franja de calcària grisa i taronja de bona qualitat. Molt vertical i desplomada, predominen els itineraris de dificultat, sent pocs les vies de grau més senzill. Gaudim d'un matí amb una temperatura primaveral. En aquestes vacances nadalenques, a part de passar els dies corresponents amb la família, fartada tras fartada. La nit de cap d'any la passem a Vistabella en companyia d'alguns amics. Ens dediquem fer alguna excursió i escalar una mica, en un petit sector darrere de la font del poble (el Pinet). Seria el preludi dels dies esdevenidors, ja que la nostra intenció seria seguir escalant a la província de Castelló.    La nostra primera escola: Cucala, recent i molt a prop del poble de Borriol. Es tracta d'una franja de calcària grisa i taronja de bona qualitat. Molt vertical i desplomada, predominen els itineraris de dificultat, sent pocs les vies de grau més senzill. Gaudim d'un matí amb una temperatura

L'endemà volíem escalar tot el dia, decidim d'anar a Jerica, una escola molt coneguda i freqüentada pels escaladors, possiblement sigui la segona escola mes visitada de la província darrere de Montanejos. Roca calcària grisa, bastant vertical en general i a on predomina la placa tècnica de gotes d'aigua, regletes i petites “lajas”. Varietat de sectors i d'orientacions, ideal per cercar el sol durant tot el dia.

                                                                                                                                                                                                                                 Al tercer dia ens va acompanyar José i vam anar a una escola bastant nova, equipada un parell d'anys enrere com a molt. Aquesta està situada dins del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Ens va costar bastant trobar-la, era la primera vegada que visitàvem les penyes Aragoneses.

 Ens va sorprendre el tipus de roca, es tractava de rodè (arenisca dura), una roca molt exòtica i colorida, a on predominen els vermells intensos.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        Al seus voltants, rodejats per un bosc frondós de sureres. En el sector Juràsic Park trobem, principalment, plaques entretallades per sostres atlètics, mentre que, a la Ciutat Perduda (l'altre sector), predominen els murs verticals o desplomats.
Els dies passen volant i em toca acomiadar-me del meu company de cordada que torna a Palma.