Castell de Miravet

El diumenge 12 de febrer, després que se'ns enganxasen els llençols, decidim de fer una excursió, pel desert de les Palmes. Sense tenir res estudiat. Ens apropem amb cotxe a l'aparcament conegut com el motocròs. Iniciem la excursió pel barranc de la Comba,en direcció al pla de Muletes, a les fonts de Roc i de Perelló. Des de la mateixa font de Perelló ix una sendera al castell de Miravet. Bé les ruïnes del castell, on solament queda restes de muralla, la torre i algunes dependències rectangulars. Des d'aquestes es poden gaudir d'unes magnífiques panoràmiques, per darrere les Agulles de Santa Agueda, el Bartolo... i enfront la costa de Cabanes i Torreblanca. Ja baix del castell, reprenem la ruta per la carretera asfaltada de Miravet, on ens portara una altra vegada al barranc de la Corda, aquesta vegada pera descendir-ho i finalitzar la excursió. La distància realitzada és d'uns 21km aproximats.

Cresta de Bèrnia

La cresta de Bernia fa frontera entre la Marina Alta i la Marina Baixa, estant visible des de molts kilòmetres abans d'arribar a ella. La cresta té una extensió total fins al cim d'uns 3 km aproximadament, amb una dificultat màxima de 4+ en un tram. Per la seva situació, espectacularitat i fàcil accés, s'ha convertit en un gran clàssic dins del País Valencià, com ben vam poder comprovar (set cordades diferents). Encara que perd interès en l'últim tram, fins i tot i així, és una activitat molt recomanable per tenir un alts al·licients muntanyencs.

Nadal 2012

 En aquestes vacances nadalenques, a part de passar els dies corresponents amb la família, fartada tras fartada. La nit de cap d'any la passem a Vistabella en companyia d'alguns amics. Ens dediquem fer alguna excursió i escalar una mica, en un petit sector darrere de la font del poble (el Pinet). Seria el preludi dels dies esdevenidors, ja que la nostra intenció seria seguir escalant a la província de Castelló.

                                                                                La nostra primera escola: Cucala, recent i molt a prop del poble de Borriol. Es tracta d'una franja de calcària grisa i taronja de bona qualitat. Molt vertical i desplomada, predominen els itineraris de dificultat, sent pocs les vies de grau més senzill. Gaudim d'un matí amb una temperatura primaveral. En aquestes vacances nadalenques, a part de passar els dies corresponents amb la família, fartada tras fartada. La nit de cap d'any la passem a Vistabella en companyia d'alguns amics. Ens dediquem fer alguna excursió i escalar una mica, en un petit sector darrere de la font del poble (el Pinet). Seria el preludi dels dies esdevenidors, ja que la nostra intenció seria seguir escalant a la província de Castelló.    La nostra primera escola: Cucala, recent i molt a prop del poble de Borriol. Es tracta d'una franja de calcària grisa i taronja de bona qualitat. Molt vertical i desplomada, predominen els itineraris de dificultat, sent pocs les vies de grau més senzill. Gaudim d'un matí amb una temperatura

L'endemà volíem escalar tot el dia, decidim d'anar a Jerica, una escola molt coneguda i freqüentada pels escaladors, possiblement sigui la segona escola mes visitada de la província darrere de Montanejos. Roca calcària grisa, bastant vertical en general i a on predomina la placa tècnica de gotes d'aigua, regletes i petites “lajas”. Varietat de sectors i d'orientacions, ideal per cercar el sol durant tot el dia.

                                                                                                                                                                                                                                 Al tercer dia ens va acompanyar José i vam anar a una escola bastant nova, equipada un parell d'anys enrere com a molt. Aquesta està situada dins del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Ens va costar bastant trobar-la, era la primera vegada que visitàvem les penyes Aragoneses.

 Ens va sorprendre el tipus de roca, es tractava de rodè (arenisca dura), una roca molt exòtica i colorida, a on predominen els vermells intensos.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        Al seus voltants, rodejats per un bosc frondós de sureres. En el sector Juràsic Park trobem, principalment, plaques entretallades per sostres atlètics, mentre que, a la Ciutat Perduda (l'altre sector), predominen els murs verticals o desplomats.
Els dies passen volant i em toca acomiadar-me del meu company de cordada que torna a Palma.

Montsant

El passat pont d'Octubre ens vam anar a terres tarragonines, concretament a les serres de Pares i Monsant. La nostra intenció: escalar cada dia en una de les nombroses escola de la serra.
Punt de partida i de trobada: Cornudella, on lloguem una econòmica casa rural.
Primer dia visita al poble, oficina de turisme i direcció al Castell de Siurana, poblet encantador i molt ben conservat, on les parets per escalar són sorprenents i una veritable joia de la naturalesa.
Segon dia, visita al poble de Arbolí i fenomenal vista de Siurana i el seu embassament. Et trobes amb sectors de tots els gustos i graus, “espectacular”.
Tercer dia, cap a Mussara, zona d'escalada orientada a l'est almenys en el sector que triem. Vistes fabuloses del Mediterrani. I la roca estupenda!
Quart dia, decidim fer una treva per reposar braços. Però vam anar a realitzar un barranc proper conegut, el de Frares, entre la Mussara i Fedro. Barranc curt però mantingut, cabal baix mínims, però amb cabal... després de tant temps sense ploure i un estiu calurosíssim. Després ens dirigim a contemplar les parets de Vilanova de Prada de Conflent i aprofitem per menjar. Ja a la tarda ens endinsem dins del Parc Natural del Monsant pel Congost de Fraguerau fins a arribar a l'ermita romànica de Sant Bartomeu, encaixada en un barranc envoltat de parets i agulles de conglomerat.
Cinquè dia, la nostra darrera destinació: Margalef, potser l'escola amb més ganes de visitar i, per descomptat, la que mes gaudim. Escalar, escalar i escalar no havia temps per menjar fins que ens van tirar la brega i vam haver de parar, serien al voltant de les 17 hores. Cinc dies fantàstics que  tinc d'agrair a les noies per tenir tanta paciència

Vacances d´estiu 2011

Dia 1 d'agost:  sortim des de Villahermosa, cruïlla de carreteres per connectar amb la Nacional que ens porta a la Seu d'Urgell. Una vegada allà,  agafem la N260 (eix pirinenc) cap a Bellver de Cerdanya, la nostra primera destinació. Visitem el poble, l'oficina de turisme i ….males notícies,  va entrar un front de mal temps. Canvi de plans, furgoneta i rumb cap a la Vall de Freser. Una vegada al poble de Querals, ens dirigim cap a l'estació elèctrica de Daio, punt de partida de les Gorgues de Núria. La bellesa d'aquest barranc amb multituds de formacions de roca polida ens deixa bocabadats. Barranc molt aquàtic, tècnic i relliscós. Pel seu cabal està considerat el mes perillós de Catalunya. Nosaltres ho trobem amb un cabal normal sense moviments perillosos.

Rapel 12m

Salt 10m

Tobogan 14m

Tobogan 12m

Tobogan 18m

                                                                                                                                                                Estant a la vall, aprofitem per pujar al santuari de Nuria, al trencremallera. Aquesta nit la passaríem en el Refugi Pic de l'Àliga (2122 m). La intenció del matí següent és matinar i intentar realitzar tots els cims que hi ha al voltant de Núria, conegut com l'olla de Núria. L'intent es va quedar en l'ascensió al Puig Mal, Petit del Segre i Puig del Segre. Eren les 11 del dematí i el temps s'estava posant lleig.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 Els dies següents… mal temps,  mal temps, turisme i una que una altra excursió.

Ja en els Pyrénnées Orientals Francesos ens dirigim a les Gorges de Carança, una sendera equipada amb diverses instal·lacions: ponts, escales, passarel·les...Es tracta d'un recorregut al llarg del riu. El contrast entre les parets i les zones boscoses són d'una gran bellesa i amb un ambient espectacular.

                                                                                                                                                             Farts del mal temps decidim realitzar un barranc més i després cercaríem el sol de la Costa Brava i les seves meravelloses cales.            

El barranc triat va ser les Gorges del Llech, té un recorregut molt complet, tobogans, salts, ràpels i cascades, enmig d'un bonic paisatge. Una roca llisa estupenda, parets fosques i un cabal d'aigua considerable.

Tobogan 6m

Rapel 13m

Tobogan 11m

Salt 6m

Rapel 15m